Pere Ardiaca i Martí va ser un històric lluitador antifeixista i dirigent comunista català i Diputat al Parlament de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura 1980-1984.
Neix a Balaguer (Lleida) el 1909. Cursa estudis al seminari de la Seu d’Urgell, sense conclure'ls. El 1926 es trasllada a Barcelona, on treballa de pintor de parets fins que, el 1929, es veu obligat a emigrar a França, ja que s’havia negat a complir el servei militar.
Ingressa al Partit Comunista Francès (PCF) a la localitat de Béziers. Més tard és escollit membre del comitè local de Nîmes. Torna a l’Estat Espanyol al proclamar-se la República, concretament a Balaguer, on s’afilia al Bloc Obrer i Camperol (BOC).
El 1933 abandona aquesta formació i ingressa al Partit Comunista de Catalunya (PCC), on un any més tard es nomenat Secretari Polític. És apartat del càrrec després dels Fets d’Octubre d’aquell mateix any, i es dedica íntegrament a col·la-borar amb el Socorro Rojo Internacional.
El 1936 forma part del Comitè Executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i és nomenat director del seu òrgan de premsa “Treball”.
El 1937 el nomenen responsable de Propaganda del Comissariat de l’Exèrcit de l’Est.
En finalitzar la guerra civil co-mença un peregrinatge cap a l’exili, primer a França, d’allà a Santo Domingo i, més tard, a Cuba. El 1948 s’incorpora, a França, al Secretariat del PSUC, i el 1960 és escollit membre del Comitè Central. Torna a Barce-lona, on es responsabilitza de l’edició del clandestí “Treball”. El 1962 és detingut i condemnat a 21 anys de presó, on hi serà fins el 1971. Se li encarrega que representi el PSUC al Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Després de la mort de Franco, i amb les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, n’és escollit diputat per Lleida. El gener de 1981 se celebra el Vè. Congrés del PSUC on ocuparà el càrrec de President, sent expulsat al desembre d’aquell mateix any juntament amb d’altres destacats dirigents.
És fundador, el 1982, del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i President d’aquest fins a la seva mort, ocurreguda a Moscú el 5 de novembre de 1986.
Més informació sobre Pere Ardiaca en el llibre:
Neix a Balaguer (Lleida) el 1909. Cursa estudis al seminari de la Seu d’Urgell, sense conclure'ls. El 1926 es trasllada a Barcelona, on treballa de pintor de parets fins que, el 1929, es veu obligat a emigrar a França, ja que s’havia negat a complir el servei militar.
Ingressa al Partit Comunista Francès (PCF) a la localitat de Béziers. Més tard és escollit membre del comitè local de Nîmes. Torna a l’Estat Espanyol al proclamar-se la República, concretament a Balaguer, on s’afilia al Bloc Obrer i Camperol (BOC).
El 1933 abandona aquesta formació i ingressa al Partit Comunista de Catalunya (PCC), on un any més tard es nomenat Secretari Polític. És apartat del càrrec després dels Fets d’Octubre d’aquell mateix any, i es dedica íntegrament a col·la-borar amb el Socorro Rojo Internacional.
El 1936 forma part del Comitè Executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i és nomenat director del seu òrgan de premsa “Treball”.
El 1937 el nomenen responsable de Propaganda del Comissariat de l’Exèrcit de l’Est.
En finalitzar la guerra civil co-mença un peregrinatge cap a l’exili, primer a França, d’allà a Santo Domingo i, més tard, a Cuba. El 1948 s’incorpora, a França, al Secretariat del PSUC, i el 1960 és escollit membre del Comitè Central. Torna a Barce-lona, on es responsabilitza de l’edició del clandestí “Treball”. El 1962 és detingut i condemnat a 21 anys de presó, on hi serà fins el 1971. Se li encarrega que representi el PSUC al Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Després de la mort de Franco, i amb les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, n’és escollit diputat per Lleida. El gener de 1981 se celebra el Vè. Congrés del PSUC on ocuparà el càrrec de President, sent expulsat al desembre d’aquell mateix any juntament amb d’altres destacats dirigents.
És fundador, el 1982, del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) i President d’aquest fins a la seva mort, ocurreguda a Moscú el 5 de novembre de 1986.
Més informació sobre Pere Ardiaca en el llibre: